Claodin ha scritto centinaia di poesie in vernacolo, ed alcune diecine in lingua italiana. Di seguito una breve selezione di alcune delle sue poesie in dialetto, alcune delle quali mai pubblicate sui suoi libri.

Leggi le poesie di Claodin  
"...e ouâ mi vêuggio parlâve dö mâ. Ö l'aviae dovûö esse o primmö tra i argomenti trattae, ma-o vösciûö lasciarlö ûn po' da-a parte perchè ö l'è ûn argomento immenso proprio comme o l'è immensö ö mâ."


"Mâ, festa e spettacölo da natûa, mâ caprizioso e cangiante comme 'na bella donna, mâ carmö che-o caressa l'aenn-a, che-o-a blandisce comme ûn amante apascionou, mâ borrascoso cö sbatte violentemente in sce-i schêuggi, co sconvolge e spiagge, mâ verde impastou da-e sabbie che e correnti han mesciou da-i fondali."
"Quante votte ö mâ ö l'è rivou finn-a sotto a ca nostra, unn-a votta anzi ö rivâva tûtte-e mattin, döe donne ûn cantâ tanti tanti pesci e naturalmente tanti tanti gatti e a 'na çerta öa ö se sentiva a ciamata sotto câ"
Pè 'sta poesia o Claodin o non gh'ha lasciou parolle pe' presentâla. Ve-a lasciö cöscì cömme l'ha scrita. L'è 'na poesia ecologista, comme tant'atre che lè o l'ha scritö, in sce i disastri che l'ommö o continua a fà in 'sce a natûa."
Da-a cianûa fioria forse oua ö me mia, me brontola, me dà conseggi, e ö ghe mette na parolla pe tegnime un posto in sce-ö prè, vexin a le. Spetime, ûn giörnö mi riviò e ti ti me portiè in sce-o prè, e ti me faia sentì ancön ö pröfûmmö d'amè de quelle scieue gianche che crescevan sciù da-a conca verde, donde andemmo insemme quando l'ea figgiêu
Questö ö lè staetö ö sêu scritö ciù apprezzou e ö nö pörieva mancâ da stè pagine. Gh'e a ciamavan sempre a-a radio, in te l'öa de deddiche, e l'ea foscia l'ûnica de sêu poesie che saveiva a memoria. A l'ea diventâ ûn tormentön pe' mi da figgieu, pensei che dûrante ö pransö de nozze gli invitae, con quarche gottö de troppö in sce a schenn-a, gh'an ciamou de recitâ 'na poesia, e l'è l'aiva cominsou a intonâ... "A-a vegia çiminea...", subitö fermou da tûtti-i astanti, foscia pè a puia che quarche d'un, cön a ciucca triste, poresse cambiâ a festa in te 'na trageddia... Scì, a l'è a-a vegia çiminea dö gazzö, scimbolo de-i tempi andaeti, che mentre a vegne cacciâ zû, ne dà a consapevolezza che ö tempö, inesorabile, ö l'ha cangiou tûtto.
Ve veuggiö ripröpörre due poesie proposte anche in te 'na sêu antölögia de-a dömenega mattin, in sce-e feste de Natâle, che porei trovâ in te-e pagine de o sito dedicae a questi argomenti.
Ecco a segonda poestia in sce-o Natâle, anche questa fa parte de 'n'antologiade-a dömenega mattin presente in sce o sito
Anche a proxima poesia a parte de l'antologia presente in te-o sito. Semmo a Pasqua dö 1978 e a poesia se intitola "Pasqua Dö Segnö"
Tre poesie che ne portan in to tema da goera de liberasion, 25 Arvì, da libertae, a primma se intitola "un ommö che ö nö vöta ciù".
A seconda se intitola "A libertae".
L'urtima se intitola "1944-1974".
E oua concludemmo con 'na foua... e sci a fa quaexi rimma! In sce un documentö PDF con e illustraziöin do Ghigi o Claodin ö ne cönta a foua de çinque strie
...e ascì, se ancön ghe ne avei quae, pörei sempre sfêuggiâ liberamente ö libbrö dö Claodin "Aödö de bon"...
 
×

Ö Mae Mâ

S'arsa, s'arröbatta, se rinfranze,
cöre lesto sciû, verso da spiaggia
e za de nêuvo ö törna a spûmezzâ,
arsandöse e abbassandose,
ö mae mâ
Oua l'é verde, grossö, tömöltöso,
s'infranze in sce l'aenn-a con violensa,
se sente sordo o sêu romörezzâ
lazû in sce-i schêuggi,
ö mae mâ.
Oua o l'é limpido e azzûrro,
con fresche brixe che gh'increspan l'aegöa,
de remme ûn lento, lento sciabordâ,
e veie gianche filanti a l'orizzönte
ö mae mâ.
E gemme argentee, fregogge d'ûniverso,
e a lûnna a se respegia sbarassinn-a
mentre o gh'é e barche che van a-a lampâ
bonn-a pesca figgiêu
in sce-ö mae mâ.

×

Borrasca

A l'é 'na nêutte scûa,
ma quarche lampo
ö illûmina ö mâ
che-o l'é in borrasca.
Ö rimogögna ö trön
e quarche gössa
cominsa a callâ zû
da-o çe,
che-o pâ d'incioströ.
Poi, i lampi e-i troin
se fan sempre ciû scciassi,
scigöa oö vento
e láegoa a vegne zü
comme 'na seggia
da 'na bûgaixe
roversâ in tûn beo.
Che nêutte da tregenda!
in sce-o bricchetto
e ouive che se cegan
finn-a-a taera
e-o vento
che-o ghe sccianca
fêugge e ramme
e lampi e troin,
ö te pâ d'ese in göera
D'un traeto,
ecco sgöarase a cappa neigra
e 'na fetta de çe
taggiâ la in döi,
e 'na stella coriösa,
in meso a quella,
a göagia o mâ
che o se röbatta e-ö bögge.
Ma ecco,
in t'ûn momento,
arsâse a tramöntann-a
scöri ö libecciö
e nettezâ ö çe
da-e nivöe o calla ancon
quârche cingiann-a
e l'önda a-alenta
a-alenta, ciann-a, ciann-a.
Ö spönta ö sö,
lazzû, verso Arbissêua,
in sce l'aenn-a ûmia
ö gh'é l'örme di pe',
a l'ha lasciae,
passandö,
'na figgêua,
che-a va sercando,
la', 'n sce-o bagnasciûga,
ramette e legna
che-ö mâ
ä ha abbandönae

×

A ciamata sotto câ

…a l’è chi a roba viva…


Fito, fito
a-a mattin presto
coi caretti careghè
e pesecelle mi vedeiva
pe-e stradde da çittae
con cascette de böghette
de frittûa, de seppiette
de tant’âtro pesce fin
da fâ a-o forno
o pe’ ö ciûppin
e poi totani,
laggioin,
mûsei
scörpene
cappoin

…miei che pesci donne…

Rento, rento
de-a mae câ
mi vedeiva ogni mattin
döe pescelle che descâse
rebelavan ûn carrettin
tanti gatti colorae
neigri, gianchi ma affamae
che gnaögnando a forsa sette
inseguivan o carretto
rimediando ûn bocconetto.
Ma da vei
Non ghe son ciû

…roba fresca, roba viva…

‘n’âtra fetta
Da mae Sann-a
che-a sparisce a se ne va,
ma in te öegge
restia sempre
a ciamatâ sotto câ

…pesci freschi donne…
…argento vivo…
…miei che pesci…

×

Fermemmöse

Stae fermi ûn attimin,
Fermaeve ûn po’,
Sentì,
a taera a tremma,
pâ quaesxi
che a se veugge
scröllà da addossö
ûn möndö de pighêuggi
che l’infestan.
Fermemmöse
Che, se nö
Riviemö prestö a-a fin.
L’aemmö stragiâ,
l’aemmö avvelenâ,
l’aemmö brûxiâ
in nömme dö prögressö,
in nömme dö stâ megiö
se semmö rögou ö dirittö
d’ese nöi i artefici,
i cörettöi,
i meistri,
Fermemmöse
Che, se nö
Riviemö prestö a-a fin.
A pâta che-ö Segnö
Cö-a saiva ö l’ha impastou,
A pâta che cö-ö sciou
Ö l’ha vivificou,
quello semmo nûatri,
e a taera
nostra möae
nostra semensa
a saiva e ‘n po’ de sciou.
Fermemmöse
Che, se nö
Riviemö prestö a-a fin.
Zâ ûnn-a votta, l’ommö
Nasciûö ne ‘n paradisö
L’ha faetö derrûà,
poi a natûa
a figgia dö Segnö,
n’ha daetö ‘na speranza,
e, de’n sce-ö Golgota,
aemmö avûö a prömissa
faeta da noströ Frae.
Fermemmöse
Che, se nö
Riviemö prestö a-a fin.
Quellö che faemmö a-a taera
L’è giastemmâ ö Segnö
Quellö che faemmö a-i ommi
L’è imprönta de Cain.
Ö sciöu e quella saiva
N’han reisö figgi e frae
Möae tarea a n’ha cödiö.
Perché allöa perché
Aemmö tûttö tradiö?
Fermemmöse
Che, se nö
Riviemö prestö a-a fin.

×

A Fiöria cianûa

Sento che a s’avvixinn-a a passö leggiö,
Nö so quandö a riviâ, ma creddö prestö,
forse staiò dörmindo, forse saiò sveggiö,
a me diâ de segöila lestö lestö
Saiâ triste lasciâ e mae cose cae
Nö vedde ciû i amixi e a mae famiggia
nö vedde ciû i aöxelli sbatte e âe
nö vedde ciû ö mae mâ in sce-a battiggia
ma quandö aviò scöntou i mae peccheae
San Pè, forse, ö me ciammiâ lasciû
e de lasciû pöriö rivedde tûtti i mae
e staghe a lö vexin ancön de ciû
A vitta, se sa l’è stradda storta e dua
ma-a fin ö se riva a ‘na fiöria cianûa

×

A-a vegia çiminea

Te caccian zû,
vegia çiminea,
toccö pe' toccö.
Tristemente
te veddö diventâ sempre ciû bassa.
Mi me regordö quandö,
da figgiêu,
zêugandö in tö ciassâ de l'öratoiö,
te vedeiva fûmâ,
mandandö a-ö çe fûmmö e vapöri,
che, cömme ûnn-oraziön,
pörtâvan in paradisö
ö sûö de tante schenn-e
e ö dö de tante brasse,
In tö förnö ardente
ö brûxiava ö carbön,
e, drentö a-i tûbbi,
ö cöriva a linfa
che-a intrâva in tûtte e câ.
Te caccian zû,
vegia çiminea,
toccö pe' toccö.
De nêutte,
quandö sön sölö
e fassö ö giö
pe' tûtta l'offiçinn-a,
passö davanti a-i förni smorti,
me pâ de vedde
squaddre de fantasmi,
che spâlan dö carbön,
che fan a carega,
fantasmi neigri da-a pöe
e lûstri da-ö sûö
veddö i vapöri
che sciordan da-a têu böcca...
Ma, poi,
a scena-a cangia,
te veddö ti,
mönca, silenziösa,
cön tûttö in giö i tocchi,
che quattro zöeni,
vegnûi da chissâ dönde,
han scc-iancou da-ö têu corpö.
Te caccian zû,
vegia çiminea,
toccö pe' toccö.
Cön ti
ö se ne vâ ûnn-epöca,
forse ciû povia
da quella che vivemmö,
l'epöca
che-ö s'andâva in bicicleta,
l'epöca
che-e distanse ean ciû lönghe,
l'epöca
che, quandö ö se scuörtiva,
ö se lasciava a ciave li,
söttö a-ö zerbin,
l'epöca
che, se tu parlâvi in dialettö,
te capivan,
che, da-ö pöggiolö,
ti cönversâvi cö-ö vexin de câ.
Oua cörimmö tûtti,
gh'aemmo tûtti sprescia,
nön se campimmö ciû,
nön gh'aemmö tempö,
gh'aemmö macchine, motö,
cönöscemmö a Svissera, a Germania,
e Arpi, i Apennin,
ö möndö intregö,
nön cönöscemmö chi ne sta vexin,
a-a porta a fiancö,
che importa,
l'è sölö ûn ommö...
Te caccian zû,
vegia çiminea,
toccö pe' toccö.

×

Bönassa

Son chi settou da 'n'öa in sce questo scêuggiö
co-a canna in man e o sgöardo in sce-o mattin,
tûttö ö l'é carmo e donde o riva lêuggiö,
ö nö vedde che mâ e çe tûrchin.
Na bâva d'aia a vegne da-o levante,
coi profûmmi do mâ e da campagna,
a sgrûggia lá in sce-o mâ, mörto distante,
'na nâve, i o pilotta ä l'accompagna;
döi garçonetti çercan de priette,
in sce-o sbattizzo 'na zöena a piggia ö sö
ûn vegio o se repesa de reiette
in sce 'n agaxo döi cömbi fan l'amö
Mia lá ö nattin, tia sciû che te ghe dan!
l'é n'aögiolinn-a, bönna comme o pan!

×

Natâle de vei… Natâle d’anchêu

Poesia in tre tempi di Claodin do Giabbe

1933

O mâ, o mâ,
che bello!
Che lûxi tûttö in giö!
Mâ mia, ö l’è ‘n cammellö…
mia… i bedin…
Pestûmmo,
presto, presto,
ö arriviâ ö Bambin!
Ö sarvatö de-ö möndö…
Te-ö lì… in meso ai pastöi…
Ö gh’è ö Beppin…
a Madonna…
a Teixa, a Mariannin,
Mamâ, ö l’è quellö nûö?
Là in mesö a quella stalla?
Çerto ninin, ö l’è quello…
Ö non me pa’ che-ö scialla…
Cömme compagni ûn bêu e ûn ase
e cömme câ ‘ma stalla!
O l’è vegnûö in sce-a tera
pe’ ö ben de tûtti quanti…
Poviou Bambin, ö l’è nûö…
Nön te crûxià, ninin,
ö te portiâ ûn regallo…
mamâ,
non vêuggio ninte,
mamâ,
dagghe ö têu sciallo.

1943

O mâ, o mâ,
che famme!
Tra pocö ö l’è Natâle,
ho freido…
o mâ,
a tera a tremma,
dame ‘na man,
mamâ,
non gh’è de lûxe,
mamâ,
non gh’è de pan...
ho tanta puia...
mamâ,
ho freido e famme...
Nön te crûxià, ninin,
pensa a Betlemme
pensa a-o Bambin…
L’è nâtö in te ‘na stalla…
Ma ö l’ea ûn re…
L’è mortö in sce ‘na cröxe…
Ma poi ö l’è risortö…
L’è mortö e ö l’è risortö
Pe’ fâne ûn gran regallo…
Mamâ,
mamâ ho freidö,
mamâ damme ö têu sciallo.

1973

O mâ, o mâ,
sön sölö,
in çe ti te n’è andaeta.
I mae figgiêu g’han tûttö,
han dosci, han demöe,
ö nön ghe manca ninte…
e, prestö, ö l’è Natâle…
e, oua, cömme sempre,
ö retörniâ o Bambin...
nûö, poviou cömme allöa…
e ö tröviâ a stalla,
a stalla de Betlemme,
rössa de sangöe,
sangöe de tanti frè
che non capiscian ninte!
E mi…
Co-e man tremanti,
son chi che mettö
ûn bêu e ûn ase
ûn Beppin e ‘na Madonna,
ûn bambin nûö
drentö a ‘na stalla,
ûn Gilindo e ‘na Gilinda…
döe pegöe ranghe…
quattrö pastöi de taera…
‘na cömeta de cartön
e ûn angiöetö
che-ö ghe manca ‘n’öa…
Mamâ,
non ho ciû freidö,
mamâ
ho ö têu sciallo

×

Natâle 1976

Passan, in te’n çe de peixe,
orribili fantasmi.
Miseia, famme e göera
cavarcan a braççettö,
e ghe fan cömpagnia
morti, rövinn-e e scandali.
Tûttö ö çe n’è scönvoltö
e nön se veddan
ne mancö stelle e lûnna.
Silensiö neigrö
Che t’accapönn-a a pelle!
Ma, eccö, ‘na campann-a
a fa’ sentì i sêu töcchi,
e ‘na stella splendente
a netta ö çe, a l’insciamma,
quindi a se ferma, a splende,
là, sörva a ‘na cabann-a.

×

Pasqua dö Segnô

L’è Pasqua Santa do Redentò
O l’è risorto nostro Segnô
Sente e campann-e comme dindann-an
Lasciû tra i bricchi, lazû in ta ciann-a.
I rondinetti son sotto-a gronda,
mille angioeti ghe fan a rionda.
Festa de paxe, festa d’amò
L’è Pasqua Santa do Redentò
L’è primmaveia, mille viovette,
in to çe gh’è solo poche nûvoette
Basta co-e ragge, basta co-i mori
Con e vendette, con i rancöri
Se semmo brûtti, oppûre belli
Se gianchi o neigri, semmo fraielli.
Festa de paxe, festa d’amò
L’è Pasqua Santa do Redentò
Demmose a man, comme i figgiêu
Demmo a letizia ai nostri chêu
Arvimmo e porte a l’aia a-o sô
A chi l’è allegro, a chi l’ha ûn dô
A chi o l’è ricco, a chi nö l’è
Cö mouto e o san, seggimo frae.
Festa de paxe, festa d’amò
L’è Pasqua Santa do Redentò

×

Un ömmö cö nö vöta ciû (dedicâ a Casarino Pierino)

L'è nêutte, e 'nto silenziö,
röttö dai compressoi de l'offiçinn-a,
sön chi che veggiö,
e miando in gio,
mi veddo sempre e stesse cose,
telefono, relêuiö, cartellin
e 'n quaddro.
Un quaddro cön 'na fötögrafia,
ûn zöeno cön 'na faccia triste
l'è ûn morto,
massou 'n te l'âtra goera.
Mi nön l'ho cönösciûo,
ma o l'ea ûn frae,
ûn frae de tûtti quanti
che-o l'ha daetö a sêu vitta pe' nûatri,
pe' quella libertae che ciû de ûn
o çerca de robane.
Ma non e lascemmö fâ,
non permettimmo che a feccia
a törne a cömandâ,
pensemmö ai nostri frae
che tûtto han daeto pe' a nostra libertae,
pensemmö ai nostri figgi
che creddan in te nûatri
prönti, se necessaiö, a-ö sacrifiziö estremo
perchè nön segge,
'sto sangöe santö,
versou inûtilmente.

×

A libertae

Dimme ûn pettin pöpâ,
cösse a l'è a libertae?
Ninin, a libertae,
son tante cose,
che a dile tûtte,
ghe vörieva 'na vitta,
e fosse anche de ciû.
Pensö de pörei di
che a libertae
o l'è rispettö,
rispettö a-o nostro proscimo,
a-e sêu idee, a-e sêu cose,
pe-ö verde, e bestie, e ciante,
e, sörvatûttö, rispetto pe' se stesci,
ese sempre prönti
a difende a propria dignitae,
e proprie idee,
senza prepotenze, senza abûsi,
ma senza debölesse,
questa, ninin, l'è libertae.

×

1944-1974

1944
Non cianze, no, ninin,
se anchêu me portan via,
se forse in sce 'sta taera,
non se vediemo ciû,
ti t'è l'ommö de câ,
e mi da-o çe
te faiò sempre cömpagnia,
fa cöraggiö a-a mömâ,
ûn giörnö se veddiemo,
pe' stâ pe sempre insemme
intantö ti e i têu figgi
viviei in te 'n möndö megiö.
Finiâ 'sta göera,
e queste berve,
camûffae da ommi,
da sta taera sparian,
sparian pe' sempre
e a libertae a saiâ
bella cömme 'na primmaveia
'na primmaveia de sciöe, de sö,
dönde tûtti se retrövian fraielli.
Non cianze, nö, ninin,
se anchêu me portan via.

1974
Ho centö, se, pöpâ,
ho centö quella votta,
ma poi, pensando ben
a quello che t'ae dito,
m'è nata in chêu a speranza,
e sön passae i anni
ûn, doi, vinti, trenta.
E oua, comme allöa,
tornan a fâse vivi,
i lûridi assascin
che con e bömbe
fan vittime innöcenti.
Ma a nostra libertae
che tanto sangoe santo
a l'ha per prexö
a non se töcca!
Nûatri che allöa gh'emmo,
e ch'aemmo avûo a vostra ereditae
non permettiemo mai a nisciûn,
a robâne o regallo ch'aemmo avûo,
e strenzendose insemme,
tûtti quanti,
saiemo sempre prönti
a ricacciâ in to ninte
chiönque o ghe prövesse.